Memphis Minnie rocks

Fa uns mesos vaig estar a aquest concert d’en Quico Pi de la Serra i n’Amadeu Casas, on van tocar alguns temes més “de cantautor”, si se’m permet la llicència, i d’altres més Bluesy – com si la gent del Blues no fossin cantautors! Bé, ja m’enteneu…

La veritat és que vaig estar una mica tens. Va ser una cosa bastant improvitzada; el fet d’anar-hi, i més concretament el fet d’anar-hi amb una amiga meva que és eslovena. Jo patia pel fet de què ella, com a guiri (amb el carinyo!), no gaudiria dels temes en català, per ser-ne molt rellevant la lletra. Per sort, en Quico i n’Amadeu són dos bluesmen consagrats, i ens van deleitar amb alguns temes del seu repertori blueser, que van compensar aquesta circumstància.

Un d’ells va ser un tema genial de Memphis Minnie, a qui jo no coneixia, amb un arranjament també genial. Malauradament, no vaig retenir el nom del tema (que van fer instrumental), i si en Quico o n’Amadeu llegeixen això algun dia, m’agradaria que me’l xivessin.

Com que no hi havia article a la Viquipèdia, em vaig decidir a escriure’l jo  (el que teniu enllaçat amb el seu nom). Vaig fer servir alguns recursos googlejats i un llibre que us recomano molt: Entre el cielo y el infierno, de Manuel L. Poy, persona amb qui compartim arrels gallegues. Tampoc soc un editor de wiki notable com es pot veure, però amb l’ajuda d’alguns mentors viquipedistes ha quedat digne.

Últimament, i arrel de tantes reivindicacions feministes, he pensat que escolto a molts bluesmen i a poques blueswomen. I això és normal; no n’hi havia tantes; era un món molt masculí; en qualsevol cas intento fer un esforç per escoltar més blueswomen (i jazz women també), perquè si la història ens amaga a certs personatges, és responsabilitat nostra intentar trobar-los. Memphis Minnie fou una dona que no només va saber fer-se un lloc en aquell món tan masculí, sino que també ho feu com a guitarrista, cosa bastant rara. Les dones no es dedicaven tant a la música, i si ho feien, acostumaven a només ésser cantants, o com a màxim tocar el piano. Podeu llegir, l’article i molt més a internet, sobretot si llegiu en anglès, però volia posar un punt d’atenció sobre aquesta música!